En aquest conjunt de gràfiques hem volgut agrupar diferents dades rellevants que ens poden ajudar a entendre quina és la situació dels teatres privats que es troben a la ciutat de Barcelona. Entre els informes oficials de l’Ajuntament de Barcelona i la ADETCA que hem consultat les dades de més actualitat dataven del 2018, per aquest motiu la data més actual amb la que tractem és aquesta.

 

En la primera part podem veure com es distribueixen els teatres entre els districtes de la ciutat i, el més important, la seva evolució al llarg dels anys. Com subratllàvem en el paràgraf anterior en aquestes xifres no hi tenen lloc els possibles teatres de barri o ateneus, només ens hem centrat en els professionals.

 

La informació més clara que ens presenten les primeres gràfiques és la desigualtat en la repartició de teatres privats per Barcelona i, conseqüentment, on s’estableixen els nuclis culturals d’aquesta. L’Eixample i Ciutat Vella són els dos districtes amb més teatres, 17 i 16 respectivament, i Sarrià i St.Gervasi els que en tenen menys, 1 cada un.

 

Si ens fixem en la primera gràfica, però, ens ha sorprès adonar-nos que durant l’any 2008 hi havia a Barcelona el nombre més baix de teatres i la mitja de preus més alta durant l’espai temporal que hem analitzat (2004-2018) però, per contra, també va ser l’any  amb més recaptació econòmica i expectació. Entenem la pujada de preus i la davallada en el nombre de teatres a causa de la crisi que es va viure, i ens fa pensar en el que ens explica el nostre col·laborador Pau Sauri en la seva columna Tancats per pandèmia sobre la fragilitat i possible impacte de la Covid-19 en aquest sector. L’interessant serà veure com queden aquestes xifres durant els següents anys.

 

En la segona plana hem volgut mostrar paràmetres econòmics que ens permetin parlar d’una manera més directe sobre quin és l’estat del teatre dins de l’economia. En la segona gràfica hem fet una distinció entre teatres amb un aforament superior o inferior a 200 localitzacions, ja que, les dades sino s’haguessin pogut veure danyades.

 

Tant en la  primera com en la segona gràfica es representa clarament com el món del teatre, tot i el pas del temps, sembla que s’hagi estancat. És alarmant veure com, gairebé amb la mateixa oferta, els preus de les entrades i les recaptacions s’han mantingut des del 2004 fins ara.