El coronavirus accentua les problemàtiques del sector teatral

Ser actor o actriu, directora, maquillador, tècnica o dramaturg no només és treballar en un lloc vocacional, com la majoria d’aquests ho són. Ser un d’ells també implica córrer una sèrie de riscos i viure d’un sector inestable, precari en molts aspectes i amb un suport irregular de l’administració pública. Tota aquesta problemàtica invisible als ulls d’un espectador, s’ha fet visible molt lluny dels escenaris, per desgràcia, durant els dies d’alarma per una pandèmia mundial. La situació pot revivar el dubte. El sector seguirà perjudicat i de capa caiguda o serà aquesta una oportunitat per reivindicar-se?

Des de la crisi de 2008 la cultura arrossega una situació complexa que s’ha vist reforçada per la inestabilitat actual provocada pel coronavirus. Abans de la crisi econòmica, la partida pressupostària cultural del govern espanyol el 2008 era de 1.175 milions d'euros. Cinc anys més tard, les conseqüències econòmiques encara es veien reflectides amb una retallada de més de 300 milions d’euros. En l’actualitat se’n destinen 953 milions. La repercussió de la pandèmia ha obligat a aturar, gairebé, tot el país, fent que el PIB caigués un 5,2% entre els mesos de gener i març, segons l’INE. Tot i això, el Banc d’Espanya preveu una caiguda encara major durant els pròxims mesos. En el moment que hi havia certes millores en l’àmbit cultural, aquesta crisi mundial l’ha posicionat de nou en una situació de vulnerabilitat.

Font: Presupuestos Generales del Estado (PGE).

La crisi provocada pel coronavirus ha obligat els governs a injectar diners en el sector i a impulsar polítiques econòmiques en forma d’ajudes. Els primers a fer-ho de la Unió Europea van ser Alemanya i França, i un dels últims ha estat el govern espanyol, que destinarà 76,4 milions d’euros en ajudes.

Des de sectors com el de la cultura i, sobretot, el del teatre, reben aquestes dades des de casa amb resiliència, com la gran majoria. La seva realitat passa, des d’inicis de març, per butaques buides i programació estancada. Algunes de les sales s’han vist obligats a crear diferents iniciatives com Lliura al sofà o #PlayCovid per tal de mantenir-se en contacte amb el seu públic.

Aquesta situació no afecta únicament a artistes, ja que el món del teatre recull a un gran ventall de professions. En declaracions a Fem Cultura, Ever Blanchet, actualment encarregat de la gestió de la sala Gaudí, afirmava que a causa de la situació d’excepcionalitat que estem vivint, 9 treballadors de la sala han hagut de ser acomiadats. Un d’ells, especialitzat en màrqueting.

Els professionals del teatre, preocupats davant la incertesa

Actors i actrius s’han quedat sense interpretar personatges i dramaturgs i directors no han pogut posar en escena obres de teatre. En declaracions a Fem Cultura, l’actriu Agnès Busquets qualificava de crítica la situació actual i afegia que si això s’allarga molt, companys seus “no podran pagar lloguers i hipoteques". El passat 12 de març, Busquets i l’equip de Pecats imperdonables van fer la primera i única funció al Teatre Borràs, ja que l’Estat d’Alarma els va obligar a cancel·lar totes les funcions programades. En una situació semblant es troba el dramaturg Jordi Casanovas, que el 6 de maig hauria d’estrenar al Teatre Borràs la comèdia negra Sopar amb batalla, però a hores d’ara “no sabem si serà possible”, diu. El dia d’avui, Busquets i Casanovas encara desconeixen quan podran tornar al Borràs amb plena normalitat. La fase 2 del pla de desconfinament preveu que a inicis de juny els teatres puguin obrir les portes al públic i només es podrà omplir un terç de la seva capacitat. Un terç que, segons Casanovas, “portarà a un zero real de l’aforament”, ja que “quan anem a un teatre i està buit, ja patim una pèrdua de part d’aquesta experiència”.

La fase 2 del pla de desconfinament preveu que a inicis de juny els teatres puguin obrir les portes al públic i només es podrà omplir un terç de la seva capacitat. Un terç que, segons Casanovas, “portarà a un zero real de l’aforament”, ja que “quan anem a un teatre i està buit, ja patim una pèrdua de part d’aquesta experiència”.

L’actriu Anna Bertran, en declaracions al programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio, afirmava que “sempre ha estat un món molt perjudicat i aquesta situació ha estat una estocada forta”. Considera que en temps de confinament s’ha vist que la cultura ajuda que sigui més lleuger. En la mateixa línia segueix Jordi Soriano, actor i fundador de la companyia barcelonina Impro Barcelona. Es mostra crític amb les decisions de l’Estat i creu que s’hauria de fer una conscienciació cultural “dedicant més ajudes i finançament a la cultura per tal que aquesta estigui a l’abast de tothom”.

El sector es mobilitza a les xarxes socials

D’aquestes crítiques i el malestar general han nascut manifestos per tal de reivindicar la precarietat i reclamar mesures sòlides. Unes de les que ha sonat amb més força ha estat l’”Apagón Cultural” i “Emergència Escènica”. Les dues de caràcter reivindicatiu però amb un rerefons diferent. L’”Apagón Cultural” va néixer amb l’objectiu que no hi hagués cultura a les xarxes socials durant el 10 i 11 d’abril per tal de visibilitzar els problemes davant la crisi de la COVID-19, el malestar que hi havia al sector en relació amb les decisions polítiques i reivindicar el paper que juga la cultura durant el confinament. Una iniciativa que va ser desconvocada la nit del 10 d’abril per la mateixa organització, la Unión de Actores y Actrices, després que el govern s’hagués disposat a atendre el sector. Algunes veus es mostraven a favor d’aquest acte reivindicatiu i d’altres es mostraven crítiques amb el paper que havia adoptat la unió d’actors, argumentant que no eren el moment oportú.

Per altra banda, el manifest “Emergència Escènica” es va fer públic el dilluns 27 d’abril i reclama, entre altres qüestions, la retribució de les aportacions econòmiques públiques que finalment no s’han pogut destinar durant l’any 2020. El manifest ja recull més de 2.100 signatures, entre elles les de Busquets i Casanovas. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) es va desmarcar des de l’inici d’aquest manifest, advertint que la informació que es difon no és certa. Busquets denuncia que la posició que ha adoptat l’AADPC davant “Emergència Escènica” no és la correcta i afegeix que “no és qüestió de posar pals a les rodes a ningú”. Casanovas qualifica de patètica i ridícula la contestació de l’AADPC. “Durant uns dies han pogut parlar amb el ministre i s’han sentit importants quan és una associació que pinta bastant poc”, afegeix.

Gràcies el coronavirus s’han visibilitzat les problemàtiques del sector, no només les que ha provocat la situació d’excepcionalitat que es viu, sinó les que s’arrosseguen des de fa temps.

Els problemes amb els quals s’enfronten les sales

Des del Teatre Nacional de Catalunya reconeixen que “les polítiques culturals, si les comparem amb les dels països als quals ens volem assemblar, estan molt lluny del que haurien de ser”. El dramaturg Ever Blanchet prefereix utilitzar una definició més directe i concisa: “els pressupostos de cultura són una broma”. El fundador de dues sales de teatre independent a Barcelona, Versus i Gaudí, ens confirmava que abandona definitivament la gestió de la sala Gaudí “decepcionat” i amb la creença de què el país “no dona per més”.

El fundador de dues sales de teatre independent a Barcelona, Versus i Gaudí, ens confirmava que abandona definitivament la gestió de la sala Gaudí “decepcionat” i amb la creença de què el país “no dona per més”.

Amb més de 40 anys d’experiència, l’artista portava treballant els últims anys sense cobrar res per la seva feina de dramaturg per tal de poder tirar endavant el seu projecte, qualificant de lamentable l’estat de les arts escèniques i el dels seus treballadors. No obstant això, deixa clar que tot i la pandèmia, els problemes vénen de molt abans.

Una part important a tenir en compte per tal de valorar la situació d’aquest sector és la regulació dels salaris en el món del teatre. L’any 2012 L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya va confeccionar un conveni col·lectiu de treball pel sector. Aquest conveni, publicat al Diari Oficial de la Generalitat, divideix les retribucions mínimes segons si les empreses pertanyen al “Grup A” o al “Grup B”. Aquesta distinció entre grups també dicta les retribucions mínimes dels actors i actrius.

Font: III Conveni col·lectiu de treball del sector dels actors i les actrius de teatre a Catalunya. AADPC.

Tot i l’existència d’aquests convenis, hi ha moltes sales independents que no es poden permetre pagar els sous que els actors mereixen. Blanchet apuntava que els actors que col·laboren amb ell a la sala Gaudí afirmen que fa 15 anys cobraven millors salaris.

Un dels altres temes capitals són les subvencions de les qual poden disposar les sales. Com tota ajuda institucional, aquesta s’ha de demanar i la petició ha de ser aprovada. Moltes de les subvencions s’han de justificar amb previsió de sessions, aforament, etc. D’aquesta manera, diferents sales les van perdre en veure la seva activitat aturada a causa del coronavirus. El govern, però, va presentar el Decret Llei 8/2020 per tal d’afrontar aquesta situació. Blanchet, però, advertia que aquesta no és una situació exclusiva dels moments que estem vivint.

Font: Web oficial Generalitat de Catalunya, Departament

de cultura.

La crisi actual ha visibilitzat les situacions de desavantatge en la que alguns sectors portaven immersos des de 2008 sobrevivint en circumstàncies qüestionables. Països com França i Alemanya han considerat la cultura com un bé de primera necessitat. Espanya i Catalunya, encara no.

Altres enllaços d'interès:

• Estat de la cultura i les arts escèniques. Informe 06_2018 (CoNCA)

• "Per què n'hem de tenir cap, de model cultural?" (El Punt Avui)

• "Per què n'hem de tenir cap, de model cultural?" (El País)

• ¿Qué necesita la cultura en la crisis del Covid-19? (El País)

• Emergència escènica: discrepàncies en el sector teatral (Betevé)

• Manifest de l’AADPC del Dia Mundial del Teatre 2020 (Entreacte)

• El presupuesto de Cultura sube un 9'7% hasta 953 millones y baja el IVA del ebook (El Confidencial)

Etiquetes: #Siruació / #Reportatge / #COVID19 / #Crisi